OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Poeta, assagista i traductor.
Palma, Mallorca, 1913 — el Brull, Osona, 1938

Vida i obra

Estudià el batxillerat a Palma, on fou deixeble de Gabriel Alomar. El 1930 es traslladà a Barcelona per estudiar filologia romànica. A la Universitat fou deixeble de Carles Riba, mantingué una estreta amistat amb Salvador Espriu, al mateix temps que establí relació amb Joan Teixidor, Eduard Valentí i Joan Vinyoli, entre d’altres. Visqué a la Residència d’Estudiants, on es feu càrrec de les Edicions de la Residència. Entre el 1927 i el 1929 ja havia publicat diversos poemes de to més aviat escolar i costumista —la majoria en català— a la revista mallorquina “Luz y Vida”. A partir del 1928 col·laborà també a “Última Hora” i, especialment, a “El Día”, amb poemes en castellà en la mateixa línia, algun conte i, sobretot, nombrosos articles de tema literari i polític. Més endavant, a Barcelona, feu alguna col·laboració a “Mirador” i publicà diversos poemes a Avui, La Publicitat i Quaderns de Poesia. El 1930 edità a Madrid una Antología de poetas mallorquines que ell mateix traduí parcialment. El 1932 publicà a “La Nostra Terra” el primer poema significatiu, amb el qual encetà Nou poemes (1933), el seu primer llibre. Llicenciat el 1935, anà a Madrid a fer el doctorat —sobre l’estil de Gracián— i mantingué contactes amb els mitjans editorials madrilenys. D’aquesta època són els seus estudis sobre Jorge Guillén i Quevedo, el segon dels quals restà inèdit. Allí el sorprengué la guerra civil de 1936-39, cosa que li impedí acabar la formació acadèmica. En tornar a Barcelona exercí com a professor a l’Institut Escola Pi i Margall. Fou mobilitzat per a serveis auxiliars, però al final del 1937 causà baixa en emmalaltir de tuberculosi. Morí al cap de pocs dies al sanatori del Brull. Deixà una obra breu, però densa i cabdal. Nou poemes (1933) i Quadern de sonets (1934) poden considerar-se encara provatures, però ja deixen enrere la formació escolar i revelen una primera aproximació a la poesia postsimbolista, encara en una línia de preciosisme i artificiositat retòrica.↑Imitació del foc (1938), llibre pòstum, representa la culminació de la seva trajectòria poètica i constitueix una de les principals manifestacions de la influència de la poètica postsimbolista en la poesia catalana. S’hi adverteix l’assimilació de recursos propis del neopopularisme, del surrealisme, de l’estètica barroca, de models castellans (com García Lorca, Alberti o Guillén) i de la poesia francesa de tradició simbolista (de Mallarmé a Valéry, passant per la presa de posició en la polèmica a l’entorn del concepte de poesia pura). D’aquesta manera, els tòpics de l’Escola Mallorquina queden també assimilats i clarament reconvertits. El 1937 publicà la traducció d’El Prometeu mal encadenat d’André Gide. Deixà inèdites altres traduccions de Renan, Pascal i Ciceró. Tampoc no es publicà la seva traducció del 1932 d’Història del soldat de C.F. Ramuz, tot i que se’n feu una representació el 1935. L’impacte de la seva obra fou considerable i durant els primers anys de la postguera es convertí en un referent literari quasi mític. El 1949 aparegué a Palma la primera edició de la seva Obra poètica.

Bibliografia

  1. Abraham, X. i Rosselló Bover, P. (1999)
  2. Arrom, S.P. (1986)
  3. Balaguer, J.M. (1991), p. 5-60
  4. Delor i Muns, R.M. (19932)
  5. Diversos autors (1999-2000)
  6. Dolç, M. (1994), p. 208-233
  7. Espriu, S. (1957)
  8. Ferrer, A.-Ll. (2003), vol. II, p. 245-273
  9. Llompart de la Peña, J.M. (1982), vol. I, p. 147-176
  10. Mas i Vives, J. (20031), p. 13-112
  11. Mosquera, R. (1993), vol. VI, p. 244-264
  12. Pijoan i Picas, M.I. (1992)
  13. Pons i Pons, D. (2002), p. 205-216
  14. Prats, A. (1998), vol. II, p. 377-394
  15. Rosselló Bover, P. (20001).
Vegeu bibliografia

Llegir més...