Eclesiàstic, fou professor al seminari de Prada i després rector d’Estagell (1860), Sant Esteve (1863) i Banyuls (1871), on, amb motiu de la inauguració de la nova església, organitzà un concurs literari (1888) que tingué una gran repercussió en les lletres catalanes del Rosselló. Anteriorment ja havia tingut un paper principal, amb Justí↑Pepratx, en la preparació de la primera trobada literària de Banyuls. Publicà dos reculls de poemes popularitzants de tema moral, religiós i polític, algun en forma dramàtica: el primer, Catalanes d’Estagell i d’altres endrets (1870), anònimament, i el segon, Catalanes i catalanades (1873), amb una breu introducció que inclou referències a la situació de la llengua parlada i escrita al Rosselló.