OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Diego Ruiz i Rodríguez

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Narrador i assagista.
Màlaga, 1881 — Tolosa de Llenguadoc, 1959

Vida i obra

S’establí a Catalunya cap al 1895. El 1903 és llicencià en medicina i el 1905 es doctorà en psiquiatria a Bolonya. Les seves manifestacions intel·lectuals són complexes i ambigües a causa de la coexistència d’ascendents força heterogenis. Així, en contrast amb les connotacions noucentistes dels assaigs continguts a Del poeta civil i el cavaller (1908), publicà dos reculls de narracions d’esperit modernista com Contes d’un filòsof (1908), prologat per Joan Maragall, i Contes de glòria i d’infern, seguits dels diàlegs i màximes del Super-Crist (1911), en els quals conviuen la fantasia morbosa, la ironia i el to doctrinal. És autor també del relat de rerefons autobiogràfic Nieto de Carducci (1907), així com de nombrosos treballs de tema psiquiàtric i d’assaigs i tractats filosòfics tant en castellà com en català, amb títols com Genealogía de los símbolos (1905), Teoría del acto entusiasta (1906) o Llull maestro de definiciones (1906). La seva filosofia és força sincretista, fet que, agreujat per una acumulació el·líptica de referències, la fa força críptica. En l’obra literària s’hi fa evident una clara empremta de Nietzsche i Schopenhauer. Entre els anys 1914 i 1931 residí fora del país, habitualment a Itàlia, però també en altres països europeus, així com a Egipte i Palestina. Durant aquest període publicà diverses obres en italià i en alemany. De nou a Catalunya, tornà a freqüentar ambients anarquistes i radicals. Les obres d’aquesta època, com El crim dels Reis Catòlics i la fi de la missió de Castella (1931) o Missatge a Macià (1931), totes de compromís polític i social, mostren tant el seu inconformisme irreductible com la dificultat per a expressar-se de manera intel·ligible. El 1939 s’exilià a França i el 1949 establí la seva residència a Biarritz.

Bibliografia

  1. Anglada Bau, R. (1996)
  2. Betancourt, R. i Rigau, P. (1913)
  3. Chipoco de Portocarrero, E. (1915)
  4. Corbella, J. i Hernández de la Peña, S. (1987), p. 351-359
  5. Fernández Figueras, J.F. (1999), p. 23-39
  6. Jardí, E. (1985), p. 79-126
  7. Jubert Gruart, J. (2007).
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
JFF

Llegir més...