Estudià peritatge químic i magisteri. Fundà la revista clandestina Ictini a l’Escola Industrial. La seva poesia, diàfana i popularitzant, fou influïda al principi per Maragall i Alcover i després per Espriu. És autor, entre d’altres, d’Aquest somni (1956), Galopant per la faula (1959), Suite pirinenca (1972), Poemes de l’estaquirot (1979), Els set principis hermètics del Kibalió (1980) i La vall dels ecos (1985), entre d’altres. El conjunt de la seva poesia fou aplegat en dos volums, Obra Poètica I (1999) i Obra Poètica II (2000), per l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Posteriorment publicà La llum camina de puntetes per la carena (2002). El 1998 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.