Fou professor de llatí i creador dels opuscles de propaganda catòlica de la “Biblioteca Popular” (1870), per als quals fundà una impremta. El 1871 fundà a Barcelona la “Revista Católica” i, més tard, la “Revista Popular”, dirigida per Fèlix Sardà i Salvany. Visqué molts anys a Lima, on publicà també una “Revista Católica”, i Los pueblos del Perú (1905), entre altres obres, i hi obrí impremta i llibreria. Especialitzat en estudis gramaticals, publicà un Catálogo de las principales voces sinónimas para facilitar el análisis analógico (1883), entre altres treballs, i en tornar a Catalunya col·laborà al volum de Memòries i records (1927) dedicat a Sardà i Salvany, i publicà llibres de text. Fou col·laborador de l’Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, iniciada pels editors Espasa.