Fèlix Sardà i Salvany

(Sabadell, Vallès Occidental, 1841 — Sabadell, Vallès Occidental, 1916)

Publicista.

Vida i obra

Estudià al seminari de Barcelona, es doctorà en teologia a València i es llicencià en filo-sofia i lletres a la Universitat de Barcelona, després que, el 1865, fos ordenat de sacerdot. Desplegà una gran activitat de propaganda religiosa vinculada al carlisme i a l’integrisme, d’una gran repercussió popular i entre la clerecia, a través de la predicació, les conferències i la catequesi i amb opuscles diversos, alguns en llengua catalana (com Religió i regionalisme, o Catalunya per Nostre Senyor Jesucrist, 1892; La propaganda catòlica, 1894; L’anarquisme contemporani i sos factors, 1910), i a través de la premsa en castellà, sobretot de “Revista Popular” (1871-1916), que captà col·laboracions d’escriptors catòlics no identificats amb el carlisme, però preocupats per la situació del catolicisme. Directament o indirectament, se serví també de publicacions catalanes com “La Tradició Catalana” i “La Vespa”, entre d’altres. Amb El liberalismo es pecado (1884, molt reeditat i traduït a diferents idiomes), facilità un renovat programa al carlisme i posà les bases ideològiques i estratègiques de l’integrisme, al qual havia supeditat i supeditava tota la seva acció, que incloïa la participació en campanyes de signe catalanista, com les del mil·lenari de la Mare de Déu de Montserrat o la creació de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell (1870).

Bibliografia
  1. Diversos autors (1927)
  2. Massot i Muntaner, J. (19921), p. 21-88
  3. Moliner Prada, A. (2000).
Vegeu bibliografia