Era conegut, sobretot, amb el nom de Rafel des Puig de Ros, possessió on els seus pares feien de masovers i on ell mateix havia treballat, si bé es guanyà la vida principalment com a teixidor. El 1772 compongué oralment, a causa de la seva condició d’analfabet, l’Entremès d’en Roegó Florit i na Faldó, imprès almenys cinc vegades durant el s. XIX amb el nom de Tomàs Mut com a autor (Palma 1846, 1873, 1876, s. d., S. d.); aquest, però, probablement no fou més que l’amanuense del manuscrit emprat pel primer impressor del text. L’obra, també conservada amb el títol d’Entremès de na Faldó Gomila, és més llarga que la resta d’entremesos de l’època i té un final catastròfic que també la diferencia del gènere que el títol li atribueix. És una sàtira contra la frisor de casar de les fadrines. Des que fou composta fins al començament del s. XX, la peça es representà contínuament a Mallorca i Menorca, on la tradició oral n’ha conservat nombrosos fragments fins avui. Tot i que compongué moltíssimes gloses i molts glosats, a part d’aquest entremès, amb el seu nom només s’ha conservat, inèdit, un breu glosat en boca d’una prostituta a qui la justícia castiga.