i Carles Sentís i Anfruns | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Carles Sentís i Anfruns

Literatura catalana
literatura lit
Periodista, memorialista i polític.
Barcelona, Barcelonès, 1911

Inicià la seva trajectòria professional abans de la guerra civil a La Publicitat i “Mirador”. S’exilià a París el 1936 i fou corresponsal de guerra per a “ABC” i La Vanguardia prop de la “France Libre” amb el general De Gaulle, al Congo i a Algèria. Seguí el desembarcament dels aliats i el procés de Nuremberg contra els dirigents nazis. Ha estat director de l’Agència EFE (1963), de “Tele-exprés” (1966) i de Ràdio Barcelona (1974). Membre de Centristesde Catalunya-UCD, fou diputat a Corts (1977 i 1979) i conseller polític de la Generalitat provisional (1977-80). Participà activament en el retorn del president Tarradellas. Ha publicat nombrosos llibres, entre d’altres: La Europa que he visto morir (1942), África en blanco y negro (1944), La paz vista desde Londres (1945), Protagonistas que conocí (1982), Ara, Barcelona (1986), Viatge en Transmiserià (1995), El procés de Nuremberg (1995), Al filo del nuevo siglo: reflexiones de un periodista (1999), Reviure la Costa Brava (2001), I de sobte, Tarradellas (2002), i Seis generaciones de Borbones y un cronista (2004). Com a memorialista ha publicat Memòries d’un espectador (2006). Degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya des de la seva creació fins al 1991, ha estat president del Centre Internacional de Premsa de Barcelona. Ha obtingut nombrosos premis i guardons, entre els quals la Creu de Sant Jordi (1986).

Llegir més...