Teòleg dominicà (1664). Intervingué virulentament contra el bisbe de Mallorca Pere d’Alagó amb motiu de l’interdicte posat per aquest al convent dominicà de la ciutat de Palma, a causa dels escàndols antilul·lians esdevinguts el 1699; fou exiliat de Mallorca. Escriví en castellà, català i llatí en defensa de la doctrina de Tomàs d’Aquino, i contra la doctrina lul·lista, en especial contra les Disertaciones (1699) del jesuïta Jaume Costurer (La gallina orba que cerca les mentides contingudes en una apologia lul·liana), i contra els errors atribuïts a Ramon Llull i la facultat de donar-li culte públic (El Belindrago), entre d’altres. Escriví també contra els botiflers (Montalván para todos). Tots els seus nombrosos escrits, que han romàs inèdits, tenen un to polèmic i satíric; els catalans es caracteritzen per un estil popular, ple de locucions i proverbis locals i de facècies desimboltes que suscitaren una gran quantitat d’impugnacions anònimes escrites en el mateix to.