OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Rodolf Sirera i Turó

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Dramaturg i guionista.
València, Horta, 1948

Vida i obra

Llicenciat en història per la Universitat de València, l’any 1968 fundà i dirigí el Centre Experimental de Teatre de València, del qual se separà el 1972 per fundar El Rogle (1972-77), grup que adoptà una actitud molt compromesa amb el País Valencià i decisions en la renovació del teatre valencià contemporani. En solitari o en col·laboració, ha desenvolupat una considerable obra teatral. Amb el seu germà Josep Lluís, ha escrit Homenatge a Florentí Montfort (1972), que qüestiona críticament la Renaixença valenciana, la trilogia sobre la realitat social i política del País Valencià durant la Restauració, El brunzir de les abelles (1976), Còlera dels déus (1979) i El capvespre del tròpic (1980), i altres obres, com ara Cavalls demar (1988, premi Crítica Serra d’Or 1989), La partida (1990), La ciutat perduda (1994, premi Born de teatre 1993 i dels Escriptors Valencians 1995) i Silenci de negra (2000). En solitari ha escrit↑Plany en la mort d’Enric Ribera (1974, premi Ciutat de Granollers 1972 i Serra d’Or de teatre 1975), biografia crítica d’un actor en la postguerra franquista, Tres variacions sobre el joc del mirall (1977), Bloody Mary Show (1980), Arnau (1984), La primera de la classe (1985), El verí del teatre (1978), la seva obra de més ressò internacional, Maror (Les regles del gènere) (1995, Premi Nacional de teatre de la Generalitat de Catalunya 1997), Punt de fuga (1999) i Raccord (2005), entre d’altres. Ha estat guionista de sèries televisives com Herència de sang i A flor de pell (1995-96), i ha col·laborat en els guions de Nissaga de poder (1996-98), Laberint d’ombres (2000) i El súper. Des del 1981 fins al 1984 gestionà els teatres de la Diputació valenciana. Des del 1984 fou director de música, teatre i cinema de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana amb el mandat socialista. En 1990-93 fou director gerent del Teatre Principal de València i entre el 1993 i el 1995, cap del Servei de Cinematografia i Mitjans Audiovisuals de la Generalitat Valenciana.

Bibliografia

  1. Bartomeus, A. (1976), p. 99-114
  2. Carbó, F. (1993)
  3. Fàbregas, X. (19722), p. 9-12
  4. London, J. (1996), p. 60-68
  5. Pérez González, R. (1994), p. 7-19
  6. Pérez González, R. (1998)
  7. Ragué-Arias, M.J. (1996), p. 174-176
  8. Rosselló Ivars, R.X. (1999), p. 198-240
  9. Simbor, V. i Carbó, F. (1993), p. 185-186
  10. Tortosa, V. (2000), p. 187-260.
Vegeu bibliografia

Llegir més...