Fill de Frederic Soler. Pintor, format en una acadèmia particular de Barcelona, es dedicà a temes literaris i religiosos, paisatges, marines i escenes de gènere. Estrenà comèdies i peces breus (Bon jan qui paga, 1889, i La feina d’en Jafà, 1893, adaptades del francès, i Mar grossa, 1895), la tragèdia Hidromel (1892), el poema dramàtic La llar (1897), basat en el poema L’escó, del seu pare, i la sarsuela La roca de les mentides. Publicà uns Quadros de costums (1904), antimodernistes. Poemes i narracions seus foren premiats als Jocs Florals de Barcelona (1891 i 1904) i als Jocs Florals del Primer Diumenge de Maig, i se n’hi recolliren a “Lectura Popular” (1917).