Enric Soler i Godes

(Castelló de la Plana, Plana Alta, 1903 — València, 1993)

Poeta i assagista.

Vida i obra

Mestre, treballà activament, durant la Segona República, en la introducció del català a les escoles valencianes i en la renovació pedagògica (fou l’introductor del mètode Freinet al País Valencià). Cosignant de les Normes ortogràfiques de Castelló (1931), col·laborà en “El Camí”, “País Valencià” i diversos periòdics del Principat. En la postguerra fou corresponsal de “Destinoe i escriví en nombroses revistes catalanes d’Amèrica i de França. President de la secció de literatura de Lo Rat Penat, és autor dels reculls poètics I el cel és blau (1933), Bestioles (1952) i Cançons d’ahir i de demà (1964); d’opuscles de divulgació històrica—Calendari faller (1849-1900) (1953), Valencians a Mèxic (1953), Els primers periòdics valencians (1960), Els valencians pintats per ells mateixos (1962), Josep Bernat i Baldoví (1965), L’Arxiu del Regne de València (1966), Carlos Sarthou Carreres (1974), Las fallas de Valencia (1849-1977) (1978) i Jaume I 1276-1876, VIè Centenari del seu traspàs (1981), entre d’altres—, i de les beceroles Llegir i escriure (1971). El 1991 fou guardonat amb el premi de les Lletres Valencianes.

Bibliografia
  1. Cortés Carreres, S. (1995), p. 203-206
  2. Garcia Grau, M. (19941), p. 87-128
  3. Meseguer, Ll. (2001), p. 19-48
  4. Pitarch, V. (2004).
Vegeu bibliografia