Advocat de professió, formà part de la delegació que negocià la pau amb Trípoli (1784) i el 1792 fou cònsol general a l’imperi Otomà. Participà en la fundació de la Societat Maonesa (1778), en una sessió de la qual llegí el llarg poema català en alexandrins Safira, versificació d’una narració de Richard Steele. Fou publicat a la Revista de Menorca (1931).