Vida i obra
Feu cursos de medicina i de lletres, tot i que la seva formació va ser essencialment autodidàctica. El 1921 fou un dels fundadors de “La Veu Gracienca”; després formà part de l’equip que el 1929 endegà el diari “El Matí”, i finalment entrà a la redacció de La Veu de Catalunya. Fou una persona molt propera als cercles d’influència de Francesc Cambó, cosa que li permeté treballar com a assessor de l’editorial Alpha i de l’FBM, des d’on s’encarregà de revisar un bon nombre de les edicions publicades. El 1936, quan esclatà la guerra civil, es refugià a Itàlia, des d’on contribuí a divulgar la causa de Franco. Així, publicà a Milà, amb el pseudònim de Giovanni Meliana, l’opuscle Barcellona sotto l’incubo del terrore rosso (1938). De retorn al país, continuà vinculat a l’Editorial Alpha, dirigí la col·lecció “Clàssics de tot el Món” i fou professor del Conservatori de les Arts del Llibre. Humanista, conversador i conseller d’escriptors, publicà a Madrid dos reculls de textos de Balmes (1939) i de Cánovas del Castillo (1941), a mésde l’antologia La actitud tradicional en Cataluña(Torras y Bages, Maragall y Cambó) (1961). Pòstumament aparegué l’opuscle Manuel Durán y Bas (1965), i, en edició privada, el volum Poesies de Joan B. Solervicens (1962), recull de nadales, eucarístiques i poemes de circumstàncies que denoten una gran formació cultural.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Amigó, L. (1969), p. 82-87
- Manent, A. (1990), p. 175-190
- Serrahima, M. (1976), p. 139-144
- Tarín-Iglésias, J. (1965), p. 7-29.