Venceslau Ayguals d’Izco

(Vinaròs, Baix Maestrat, 1801 — Madrid, 1873)

Novel·lista i dramaturg en llengua castellana.

Vida i obra

D’ideologia liberal i parent d’Antoni deGironella, a “El Vapor” prengué partit contra el romanticisme, que concebia aleshores (1834) com una manifestació de conservadorisme, i hi publicà poemes anticarlins. Ja de jove s’establí a Madrid, on el 1843 creà una societat literària per a l’edició de revistes humorístiques (“La Risa”, 1843-44; “El Dómine Lucas”, 1844-46, entre d’altres), novel·les i llibres divulgatius i didàctics. Impulsà la novel·la de fulletó amb l’edició de traduccions de Sue i obres pròpies, amb explícites denúncies polítiques i socials, sota la influència de Saint-Simon i Lamennais i el precapitalisme de Cobden i Bastiat. En són exemples María, la hija de un jornalero (1845), molt reeditada i traduïda al llarg del s. XIX, amb un pròleg de Sue mateix, la seva continuació La marquesa de Bellaflor, o El niño de la inclusa (1846), El tigre del Maeztrazgo, o sea De grumete a general (1846-48) i Pobres y ricos, o La bruja de Madrid (1849-50). En una línia semblant estrenà drames com Los negros (1836), publicà obres de tipus didàctic com El panteón universal (1853-54) i El palacio de los crímenes, o El pueblo y sus opresores (1855) i traduí i prologà La choza de Tom (1853), de Beecher Stowe. Publicà en català el poema Lo ball del diumenge (1869), a “El Eco de Euterpe” de Josep Anselm Clavé.

Bibliografia
  1. Benítez, R. (1979)
  2. Marco, J. (1969)
  3. Martínez Gallego, F. d’A. (2004), p. 45-90
  4. Romero Tobar, L. (1972)
  5. Zavala, I.M. (1969).
Vegeu bibliografia