Col·laborà en periòdics de Barcelona, Reus i Sabadell. Fundà i finançà el setmanari il·lustrat “Catalunya Artística” (1900-02 i 1904-05), una revista vinculada al modernisme que complementa els interessos dels lectors de premsa il·lustrada amb les novetats procedents de la modernitat europea. També fou responsable de publicacions periòdiques com “El Artesano” o “Catalunya Literària” i codirigí les edicions Gost. Aplegà els seus poemes als volums Branquillons (1886) i Notes de llum i color (1931). Escriví peces teatrals, la major part en un acte, algunes de to patriòtic —com el monòleg en vers L’últim conseller, Rafel de Casanova (1900)—, però en general peces còmiques sense pretensions com Un núvol de pas (1891), Un home de palla (1891), L’antiquari del Putxet (1897), Lo joc (1899) i Els amics porten fatics (1900).