Vida i obra
El 1906 s’inicià com a crític vinculat als sectors més innovadors i col·laborà a “Un Enemic del Poble”, “Columna de Foc”, La Publicitat, “Occitània”, La Nova Revista, “La Gaceta Literaria” —on freqüentment signà amb el pseudònim Peer Gynt, que compartia amb Juan Alsamora— i “Le Quotidien” de París, entre d’altres. Intervingué en les reunions de l’Ateneíllo de Barradas i d’Els Quatre Gats i estigué estretament lligat a la fundació dels ateneus obrers. Com a poeta, s’inicià en l’òrbita maragalliana, malgrat algunes incursions en el decadentisme. Publicà molts poemes en revistes de principis de segle, no recollits mai en volum. Escriví els llibres de poesia Apol-noi (1910), en què es manté en la tendència a l’actualització catalanitzada de l’hel·lenisme, L’ocell daurat (1921), Poema barbre de Serrallonga (1922) i, en castellà, Poemas de abril y mayo (1922), obra que li valgué el nomenament d’acadèmic corresponent de l’Academia Nacional de la Historia, de Veneçuela. També és autor de l’anecdotari Joan Maragall (1921), de dos volums de Memorias (1963), on fa un repàs dels ambients de l’època modernista, i de la traducció d’un recull de comentaris d’art i pedagogia social, La sinceritat (1917), on aplegà diversos articles d’ideòlegs francesos, amb especial atenció a Pere Tisserand. Destacà també com a pintor i, a partir dels anys quaranta, per la seva trajectòria com a promotor i fundador d’activitats artístiques, com el Cercle Maillol (1945) i el Saló d’Octubre (1948), entre d’altres, des d’on difongué les més innovadores tendències de l’art contemporani a Catalunya.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Borràs, M.Ll. (2003)
- Cirici i Pellicer, A. (1970)
- Molas Batllori, J. (1983), p. 13-86
- Vidal, P. (1925), p. 85-92.