OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Josep Taronjí i Cortès

Literatura catalana
literatura lit
Poeta, assagista i lexicògraf.
Palma, Mallorca, 1847 — Palma, Mallorca, 1890

Estudià a l’Institut Balear i el 1865 començà la carrera eclesiàstica al seminari de Palma —que hagué de seguir com a extern, atesa la seva condició de xueta— i als de Menorca i València, i el 1872 fou ordenat de sacerdot a Ciutadella. Optà per denunciar públicament les actituds hostils i injustes de la societat envers els xuetes i promogué un gran enrenou la polèmica que sostingué amb Miquel Maura i que recollí en el llibre Algo sobre el estado religioso y social de la isla de Mallorca (1877). Per això no aconseguí d’obtenir una canongia de la seu de Mallorca i, finalment, el 1878, hagué d’ocupar-ne una a la col·legiata del Sacromonte de Granada. Hi fou rector i professor de retòrica i poètica i de teologia moral del seminari, en què dissertà sobre La Biblia considerada como poema (1886). Se significà sobretot —seguint la línia iniciada per Marià Aguiló— en la defensa abrandada de la unitat de la llengua catalana: així, publicà uns interessants articles a la “Revista Balear” (1872) i al “Museo Balear” (1875), col·laborà a La Renaixença, Calendari Català, “Anuari Català” i altres revistes i participà en els Jocs Florals de Barcelona, en què guanyà dos accèssits el 1871, i en altres certàmens. El 1878 inicià la publicació, d’una manera anònima, d’un Diccionari mallorquí-castellà, que restà inacabat.En les seves composicions catalanes, recollides en bona part a El trovador mallorquín. Poesías escritas en mallorquín literario, acompañadas de versión castellana (1883) i, en menor nombre, a “Lectura Popular” (1916), es pot observar el contrast entre l’èmfasi patriòtic reivindicatiu de poemes com Fraternitat literària i La Jove Catalunya, amb la voluntat de contenció expressiva (apresa segurament de Josep LluísPons i Gallarza, de qui havia estat alumne) de poemes com Les campanes, Sóller o La mort dels tarongers. Publicà en llengua castellana, sense data, la novel·la ¡Descansa en paz!, el recull de poemes de joventut Inspiraciones (1882), que inclou traduccions d’Hugo, Lamartine i Horaci, i els poemes El Sacro Monte (1887) i Oda a la ciudad de Palma (1888).

Llegir més...