OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Guillem August Tell i Lafont

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Poeta.
Barcelona, Barcelonès, 1861 — Barcelona, Barcelonès, 1929

Vida i obra

Publicà diversos poemes en els volums dels Jocs Florals de Barcelona que el premiaren entre el 1894 i el 1900 —any en què fou nomenat mestre en gai saber— i en els d’altres certàmens. Col·laborà en les revistes L’Avenç, “Joventut”, “Pèl & Ploma” i Catalunya, entre d’altres. La seva poesia, tot i perpetuar alguns trets renaixentistes en ple modernisme, se situà a l’avantguarda de l’època tot defensant una artificiositat contraposada a l’espontaneisme maragallià. Per això molt sovint els seus poemes prengueren forma de sonets que, concebuts a partir d’una fusió del simbolisme iel decadentisme, podien mostrar afinitats amb el parnassianisme i el prerafaelitisme. Tanmateix, al començament del s. XX, quan els corrents que defensava triomfaren dins del modernisme, abandonà el conreu de la poesia, a la qual només tornà ocasionalment (per exemple, el 1921, any en què fou premiat de nou als Jocs Florals per Passa Beatriu). Paral·lelament exercí de notari a Gràcia i Barcelona. Presidí l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació (1912-14) i fou degà del Col·legi Notarial de Barcelona (1917-19). També publicà nombroses obres jurídiques, com Notas sobre la teoría de los estatutos en la antigua jurisprudencia catalana (1887), Un siglo de escuela histórica (1914) i Comentarios al movimiento feminista (1915). El 1929 aparegué el recull parcial de les seves Poesies, que ell mateix havia preparat poc abans de morir.

Bibliografia

  1. Cardona, O. (1971), p. 7-15
  2. Castellanos, J. (19862), vol. 8, p. 306-308
  3. Castellanos, J. (19863), p. 5-13
  4. Castellanos, J. (1990), p. 5-74.
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
JMD

Llegir més...