i Joan Timoneda | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Joan Timoneda

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Poeta, autor dramàtic, narrador i editor.
València , 1518/1520 — València, 1583

Vida i obra

Llibreter de professió, dugué a terme una activitat literària i editorial extraordinària: amb una gran visió comercial, estigué atent a les novetats literàries del seu temps, captà els gustos del públic lector i compilà i edità obres pròpies, i, sobretot, refoses d’altri, en publicacions impreses de petit format i preu assequible. Ben relacionat amb les classes dirigents, especialment les eclesiàstiques, exercí de transmissor cultural des de les elits cap a les classes populars. En l’àmbit de la poesia, edità un gran nombre de plecs poètics (alguns de catalans i bilingües) i diversos cançoners de butxaca de destinació popular, amb obres originals, alienes i arranjades, i amb altres d’estil tradicional, el més important dels quals és l’excel·lent Cancionero llamado Flor de enamorados (primera edició coneguda: Barcelona 1562; probable edició anterior a València, ~ 1556-57), profusament reimprès; conté 280 composicions, 54 de les quals són catalanes i una és bilingüe. També conté poesies en català el Sarao de amor (València 1561, en dues parts, relligades avui en un sol exemplar fragmentari), mentre que són en castellà els cançoners Enredo de amor, Guisadillo de amor i El truhanesco (tots de 1573), entre els més coneguts. Divulgà romanços propis, tradicionals i d’altri, alguns al Flor de enamorados i al Sarao, però sobretot en quatre col·leccions conegudes conjuntament com Rosas de romances (València 1573). En el teatre, fou més un arranjadori refonedor que no pas un autor original, tot i que renovà el teatre religiós; publicà obres religioses per al Corpus que signifiquen un desenvolupament cap al nou gènere dels actes sacramentals: Ternario espiritual (1558), i, al servei de Joan de Ribera i els ideals contrareformistes, el Ternario sacramental (conté l’Aucto del castillo de Emaús, bilingüe, i l’Aucto de la Iglésia, en català) i el Nuevo ternario sacramental (1575). Publicà obres profanes en els reculls Tres comedias (1559), adaptacions de Plaute i Ariosto en prosa, i la Turiana (1565), amb diversitat de formes dramàtiques en vers, algunes de procedència italiana. Fou editor del teatre d’Alonso de la Vega (1566) i de Lope de Rueda (1567). Com a narrador, assoliren fama els seus tres volums de relats breus d’inspiració italiana El sobremesa y alivio de caminantes (Saragossa 1563), El buen aviso y portacuentos (València 1564), ambdós amb algun conte en català, i El patrañuelo (València 1567).

Bibliografia

  1. Clavería, C. (1993)
  2. Cuartero, M.P. i Chevalier, M. (1990)
  3. Diago, M.V. (1989), vol. I, p. 153-164
  4. Diago, M.V. (1991), p. 47-53
  5. Fuster, J. (19733)
  6. Guarino, A. (1993)
  7. Juliá Martínez, E. (1947-1948)
  8. Molas Batllori, J. (19671)
  9. Rodríguez-Moñino, A. i Devoto, D. (1954)
  10. Romera Castillo, J. (1979)
  11. Romeu i Figueras, J. (1991), vol. I, p. 11-137.
Vegeu bibliografia

Llegir més...