Va fer estudis de medicina abans de doctorar-se en ciències de l’educació a França, amb la tesi Shoah, una pedagogía de la memoria, publicada el 2002 en francès i en català. També dins el camp de l’assaig ha publicat El principi d’acollida: sobre el diàleg intercultural (1995) i L’Arca de Babel (2005). Com a poeta es donà a conèixer el 1984, amb el recull A la ciutat blanca, que guanyà el premi Amadeu Oller. El mateix any, amb Als límits de la sal (1985), guanyà el premi Carles Riba 1984. Seguiren L’àngel del saqueig (1989) i Viure després (1998, Premi Nacional de la Crítica). En narrativa ha publicat la novel·la L’estrangera (1997). La seva obra palesa una gran preocupació per la presa de consciència moral, espiritual, social i política. Membre de la junta del Centre Català del PEN (1993-2004), ha tingut càrrecs de responsabilitat dins del PEN Club Internacional, en el Comitè de Drets Lingüístics i Traduccions. Des de l’any 2004 és cap de l’àrea d’humanitats i ciència de l’Institut Ramon Llull.