OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Fèlix Torres i Amat de Palou

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Erudit i bibliògraf.
Sallent, Bages, 1772 — Madrid, 1847

Vida i obra

Estudià humanitats i llengües clàssiques i modernes al col·legi de San Ildefonso (Alcalá de Henares). Inicià la carrera eclesiàstica a Tarragona, i es doctorà en teologia (1794) i fou ordenat a Cervera (1796). A Tarragona ensenyà matemàtiques, teologia i Sagrada Escriptura. Per influència del seu oncle, Fèlix Amat de Palou, arquebisbe i confessor de Carles III, fou nomenat canonge de San Ildefonso (Segòvia) i professor dels Reales Estudios de San Isidro de Madrid. Carles IV i Ferran VII li encomanaren oficialment la versió de la Bíblia en llengua castellana, tasca que li absorbí quinze anys; es publicà a Madrid (1823-25) en nou volums i tingué un gran nombre de reimpressions. Tornat a Barcelona, esdevingué canonge (1817). Fou nomenat bisbe d’Astorga (1833), publicà pastorals importants i fou senador per Barcelona (1837 i 1840). Fruit de la condemna romana de les obres de Fèlix Amat, Fèlix el defensà en una pastoral (1842) i una Apología (Madrid 1842), a més d’haver-ne escrit la biografia en dos volums (Madrid 1835). Pertanyé a l’Acadèmia de Bones Lletres (1816) i a la de la Historia de Ma-drid. Amb el seu germà Ignasi, preparà una secció d’autors catalans, la Biblioteca d’Escriptors Catalans, a la biblioteca pública del seminari de Barcelona. Col·laborà en la publicació de la Crónica universal del Principado de Cataluña de Jeroni Pujades, en vuit volums (Barcelona 1829-32). Aprofitant els materials del seu germà Ignasi i d’altres que havia compilat en biblioteques de Castella i València, enllestí la redacció d’un diccionari d’escriptors catalans (Barcelona 1836) (→Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes...). Enfrontat amb l’absolutisme de la cúria romana, representà la línia il·lustrada i jansenitzant d’una part de l’episcopat espanyol. Volgué ésser enterrat a l’església de Montserrat de Madrid.

Bibliografia

  1. Barrera y Escudero, J. (1922)
  2. Barrio, J. (1976)
  3. Bonet i Baltà, J. (1984), p. 420-426
  4. Corts i Blay, R. (1992).
Vegeu bibliografia

Llegir més...