OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Joaquim Torres i García

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Teòric de l’art, assagista, cronista i biògraf.
Montevideo, 1874 — Montevideo, 1949

Vida i obra

Conegut bàsicament com a pintor. Fill de mare uruguaiana i pare natural de Mataró. Estudià art a l’Escola Oficial de Belles Arts de Barcelona (1892) i ingressà i freqüentà el Cercle Artístic de Sant Lluc (1894). Començà a treballar en la il·lustració de llibres. Col·laborà com a dibuixant en les revistes “Revista Popular” (1896-97), “Barcelona Còmica” (1887-99), “Gato Negro” (1898) i “Pèl & Ploma” (1901 i 1903), entre d’altres, i, posteriorment, com a teòric, a “Un Enemic del Poble”, “Arc-Voltaic” i “Trossos”. Freqüentà la tertúlia artisticoliterària d’Els Quatre Gats, amb Casas, Picasso i Rusiñol. Després d’un viatge d’estudis a Itàlia (1912), decorà el Saló Sant Jordi del Palau de la Diputació de Barcelona amb quatre murals, dels cinc projectats inicialment: Catalunya eterna (1913), L’Edat d’Or de la humanitat (1915), Les muses en el Parnàs (1916), Lo temporal no és més que un símbol (1916) i La Indústria (1918). Entrà en contacte amb Joan Salvat-Papasseit, Josep M. de Sucre, Josep M. Junoy i el pintor uruguaià Rafael Barradas. S’allunyà del noucentisme i al final del 1917 signà el manifest Art-Evolució, que el situa en la línia del vibracionisme de Barradas i Salvat-Papasseit, poeta al qual il·lustrà Poemes en ondes hertzianes (1921). Romangué a Nova York (1920-21), d’on trametia cròniques per a “La Publicidad”, però retornà a Europa i s’establí a Itàlia (Gènova, Fiesole i Liorna), fins el 1924. Després residí a França, a la Costa Blava (Vilafranca, Provença), ia París (1926-28), des d’on també enviava articles per a La Publicitat i La Veu de Catalunya. Col·laborà a la revista “Art Contemporani”. Després d’una estada a Madrid (1931-34), el 1934 tornà de nou a Montevideo, on publicà la revista “Círculo y Cuadrado” (1936-43), i, posteriorment, “Removedor”. En la seva producció assagística, primerament, defensà els postulats estètics del noucentisme des de la revista “Empori”, on publicà el recull d’articles Notes d’art (recollits en volum el 1913), i seguí Diàlegs (1915), entre d’altres. Del 1917 al 1920 escriví i publicà els assaigs sobre art Gènesi de l’obra artística (inèdit, 1917), L’art en relació amb l’home etern i l’home que passa (1919), La regeneració de si mateix (1919) i Hechos (inèdit, s. d.), entre d’altres. Signà també l’autobiografia Historia de mi vida (1939), on recull la seva experiència europea i americana. Fou una important figura del noucentisme plàstic català, de la pintura abstracta del París anterior a la Segona Guerra Mundial i de la moderna pintura sud-americana.

Bibliografia

  1. Diversos autors (19915)
  2. Diversos autors (19956)
  3. Garcia-Sedas, P. (1994)
  4. Garcia-Sedas, P. (1997)
  5. Jardí, E. (1973)
  6. Sureda, J. (1993)
  7. Torres-Garcia, J. (1990)
  8. Trenc Ballester, E. (1995), p. 91-114
  9. Vallcorba Plana, J. (1994)
  10. Vives i Noguera, E. (1996).
Vegeu bibliografia

Llegir més...