De formació autodidàctica, es donà a conèixer amb narracions breus: Fum d’ara (1959), La xera (1962, premi Víctor Català 1961) i El foc i la cua (1966). Com a novel·lista s’inicià amb Cel de tardor (1961). D’un realisme personal —L’altre demà (1964) i Els camins (1966)—, evolucionà vers la narració autobiogràfica i de records de la Guerra Civil que orienten bona part de la seva obra literària, presidida per una descripció realista dels fets que narra: La derrota (1966, premi Sant Jordi 1965) i Els ulls i la cendra (1966). A part altres novel·les —Castelladral (1969), Estimada Teresa (1974), El mal que m’heu fet (1978)—, publicà l’enquesta polèmica Els escriptors catalans parlen (1973) i els reportatges i cròniques La batalla de l’Ebre (1971), La bossa de Bielsa (1977), La caiguda de Barcelona (1978), Els ulls de cadascú (1983), Viatge a l’URSS i als dos Berlins (1984), Indrets i camins de la batalla de l’Ebre (1990), La desfeta del Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat (1993), Les tisores de la censura (1995), Entre el Clot i el Guinardó (1996) i La guerra civil a Arenys de Mar (1999). Amb Foc a l’albera (1974), encetà un tipus de narració juvenil que continuà amb Les coves de Postojna (1980), Minerva pensativa (1982), Els ulls de cadascú (1983) i Objectiu Heidelberg (1986). També és autor del llibre de memòries Soldat en temps de pau (2001). Altres obres seves són els contes El dia que vaig perdre la inspiració (finalista del premi Recull 1999), les memòries Soldat de Franco en temps de pau (2001), Quasi un dietari (Memòries: 1926-1949) (2003) i Dia a dia (2006). L’any 2008 publicà Al vol, el seu primer llibre de poesia.
Soci de l’Agrupació Excursionista Pedraforca, fou molt actiu en els medis excursionistes. Dins la seva obra excursionista destaquen el volum il·lustrat El Pirineu (1970), Excursionisme i franquisme (1979), Visió del Pirineu (1984), Visió de l’Alta Garrotxa (1987) i A peu i arran d’onades (1997).
El 1999 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.