Vida i obra
A setze anys s’inicià col·laborant a La Mainada i fou un periodista i assagista prolífic. Durant els anys trenta exercí com a director general de Serveis Correcionals de la Generalitat, tal com ell mateix testimonià a Les presons dels altres (1990). Col·laborà especialment a La Publicitat, “Mirador”, Revista de Catalunya i Serra d’Or, entre d’altres. Bona part d’aquestes col·laboracions les feu com a crític literari, amb la intenció de divulgar la literatura en amplis sectors socials. Fou un defensor i impulsor de la novel·la, amb la voluntat manifesta que el gènere fos un símptoma del procés de normalització de la literatura catalana. En aquesta línia destaquen els assaigs: Una visió de conjunt de la novel·la catalana (1935) i La literatura catalana moderna (1937). Com a novel·lista volgué donar testimoniatge de la vida barcelonina amb obres com Vint anys (1931). Aquesta voluntat de normalització del gènere quedà estroncada pel desenllaç de la guerra civil. Visqué a l’exili entre el 1939 i el 1948. Fruit d’aquesta experiència la seva obra augmentà el component testimonial fins al punt de convertir-se en mirall autobiogràfic i de tota una generació. Així s’exemplifica a Tot l’any. Dotze estampes barcelonines (París 1943) o en novel·les posteriors com Sol ponent (1953), Abans d’ahir (1956), i, sobretot, Tres (Mèxic 1962, premi Catalònia a Mèxic l’any 1953), una crònica novel·lada de la vida barcelonina entre el 1917 i el 1937 a partir del procés de formació de tres personatges que en són testimonis i que exemplifiquen com es pot vertebrar una societat des de les capes socials mitjanes de la ciutat. També és especialment interessant la difusió que feu en els anys de la post-guerra de la novel·la policíaca, amb obres com La Bíblia valenciana (1955), És hora de plegar (1956) i Un crim al Paralelo (1960), adaptada per al teatre el 1953 —en col·laboració amb Josep M. Poblet— amb el títol Paral·lel 1934. Estrenà i publicà obres de teatre, entre les quals sobresurt Un home entre herois (1958). Es preocupà també per la divulgació històrica, en llibres com Històries de coneguts (París 1945), La vida del rei en Pere III (1954), Joan I: el rei, caçador i músic (1959) i Barcelona. Imatge i història d’una ciutat (1961), entre d’altres. Des del final dels anys quaranta esdevingué un dels principals enllaços amb el món de l’exili, tant a través de la correspondència com col·laborant assíduament —de vegades signant Blanquerna o Pere Bernat— en revistes de Mèxic, França i Buenos Aires: La Nostra Revista, Pont Blau, “Vida Nova”, “Quaderns” i Catalunya, entre d’altres. Fou llibreter, impressor, catalitzador de nombroses iniciatives culturals i traductor (sobretot de novel·les franceses i angleses). Publicà diverses antologies literàries i altres obres de divulgació literària com La Renaixença catalana (1967) o Un segle de poesia catalana (1968). També és autor, en col·laboració amb Joan Torrent, dels dos volums d’↑Història de la premsa catalana (1966). Pòstumament aparegueren també altres obres seves entre les quals sobresurten les narracions inèdites aplegades a Una illa (1992).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Arimany, M. (1967)
- Broch, À. (1991), p. 124-130
- Danés Sala, A. (2006), p. 208-221
- Diversos autors (19672)
- Manent, A. (19861), p. 173-181
- Poblet, J.M. (19672)
- Real i Mercadal, N. (20061)
- Simbor i Roig, V. (2007).