Seguí la carrera judicial i esdevingué jutge de la batllia de Perpinyà i de la vegueria del Rosselló. Fou professor de dret francès a l’Estudi Major perpinyanès, del qual esdevingué rector el 1753. A fi de recaptar diners per a l’Hospital General de la Misericòrdia, del qual era administrador, escriví, vers el 1770, la Tragèdia dels sants Sixt, Llaurenç, Hipòlit i Romà, per a l’anomenat “teatre dels pobres”, que contrastava amb el dels rics, representat en francès. Altrament, Balada i Sicart no sembla relacionat amb els dramaturgs del grup de Tuïr. Aquesta tragèdia, estrenada el 1772 al mateix hospital i impresa per Le Comte (Perpinyà 1772?) i copiada encara a mitjan segle XIX, és basada en un tema tradicional i manté l’esperit religiós del teatre anterior, però s’adapta als cànons formals del neoclassicisme francès, possiblement per primera vegada al Rosselló. Els alexandrins apariats tenen una certa qualitat i els personatges i l’acció, racionalitzats, han estat esporgats dels elements miraculosos i descarnats del teatre de sants barroc. Els cants finals denoten la influència de l’òpera italiana i francesa. Al pròleg, a més d’excusar-se per haver manipulat la història dels sants per avenir-se a la regla de la unitat de temps, l’autor revela la inseguretat que li provoca escriure una obra en català per a l’anomenat teatre dels pobres, que contrastava amb el dels rics, en francès. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1787).