i Joan Valls i Jordà | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Joan Valls i Jordà

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Poeta.
Alcoi, Alcoià, 1917 — Alcoi, Alcoià, 1989

Vida i obra

De formació autodidàctica, els seus inicis literaris són en castellà —Sol y nervio, 1936; Guirnaldillas del nacimiento, 1941—, tot i que aviat es decantà pel català. Membre de l’anomenada generació poètica valenciana dels anys cinquanta (juntament amb Andrés i Estellés, Fuster i d’altres), publicà els reculls de poemes La cançó de Mariola (1947), L’home pot ésser àngel (1952), Presoner de l’ombra (1955), Grumet a soles (1958), L’íntim miratge (1959), Tast d’eternitat (1960), Toia d’ofrena (1960), Paradís en blanc (1964, premi Ciutat de Barcelona), Les roses marginals (1965, premi Ciutat de Palma), Geòrgica amb figures (1966, flor natural als Jocs Florals de València), Versos a Sara (1967, premi València de Literatura-Poesia 1961), Posicions terrenals (1969), Hereu de solituds (1972), Breviari d’un eremita urbà (1975), Cent serafins (1975), Les hores vives (1978), entre d’altres. L’any 1981 aparegué el volum recopilatori Obra poètica, al qual seguiren Anys i paranys (1985), Quadern vermell (1986), La rosa quotidiana (1990) i La cançó de Mariola (2007), publicats, els dos darrers, pòstumament. D’altra banda, escriví diversos sainets festers alcoians, aplegats en part a Sainets alcoians (1972) i altres de publicats independentment, com La visita del blavet (1996) o La vinguda del rei Pere (1997).

Bibliografia

  1. Alpera, Ll. (1990), p. 45-71
  2. Carbó, F. (19913)
  3. Diversos Autors (19902)
  4. Iborra, J. (19951), p. 83-95
  5. Miró, A. (1989)
  6. Rodríguez-Bernabeu, E. (1981), p. 11-28.
Vegeu bibliografia

Llegir més...