Membre de l’Oratori de Sant Felip Neri (1877), del qual més tard fou prepòsit, fou també professor al Seminari de Barcelona i consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc (1899) en substitució de Torras i Bages. Com a poeta, imità la lírica religiosa verdagueriana i publicà Cants espirituals per ús del poble (1912), molt coneguts, que foren musicats per Lluís Millet. Publicà una Oda a Arenys de Mar (1894), que acompanyà de notes històriques sobre la vila.