Vida i obra
Feu cursos de comerç i es dedicà a oficis diversos, i, simultàniament, estudià llengua i literatura catalanes de manera pràcticament autodidàctica. Col·laborà des de molt jove a la premsa del País Valencià d’abansde la guerra civil (“El Luchador” i, en català, a “El Tio Cuc”, “El Camí”, “El País Valencià”, publicacions en les quals impulsà l’adopció de l’ortografia de l’Institut d’Estudis Catalans) i de després (“Jornada”, “Levante”, “Esclat” i d’altres). Com a gramàtic, fou el principal difusor, a través d’una sèrie de manuals, de l’ortografia fabriana al País Valencià durant el franquisme, amb algunes adaptacions a la modalitat valenciana: Curso de lengua valenciana (1966), Millorem el llenguatge (1971), Curso medio de gramática catalana referida especialmente al País Valenciano (1973), La flexió verbal (1983), entre d’altres. Com a lexicògraf participà en l’elaboració del Diccionari català-valencià-balear. Fou important també la seva labor com a recopilador de rondalles, que publicà en tres volums: Rondalles valencianes (1950, 1951 i 1958), a més d’altres reculls com ara Meravelles i picardies (1964 i 1970). En el vessant més pròpiament literari, és autor d’una obra narrativa arrelada clarament a la seva comarca, que comprèn els relats Narracions de la Foia de Castalla (1952), Narracions intranscendents (1982), Narracions perennes (1988) i Un fonamentalista del Vinalopó, i altres contarelles (1996) i, especialment, les novel·les L’ambició d’Aleix (1960), La idea de l’emigrant (1982) i la trilo-gia del Cicle de Cassana: Sense la terra promesa (1980), Temps de Batuda (1983) i Enllà de l’horit-zó (1991). L’edició de la seva obra completa la inicià l’editorial Gorg (dos volums, 1975 i 1976), la continuà l’editor F. Torres (tercer volum, 1982) i, finalment, Tàndem edicions en reprengué la publicació amb els tres volums complets del cicle de Cassana. El 1995 es publicà Converses amb un senyor escriptor, biografia en forma d’entrevista. Rebé, entre d’altres, el premi Manuel SanchisGuarner (1983), el Premi de les Lletres Valencianes (1985), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1987), i també fou nomenat doctor honoris causa per les universitats valencianes (València, 1993; Jaume I, Politècnica i Alacant, 1999) i per la Universitat de les Illes Balears (1998).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Diversos autors (19962)
- Diversos autors (19971)
- Diversos autors (19857)
- Escrivà, V. (1986), p. 395-407
- Escrivà, V. (1991), vol. I, p. 9-29
- Iborra, J. (19951), p. 61-67
- Lluch, G. (1988)
- Oliag, N. (1976), p. 9-21
- Salvador i Liern, V. (1999)
- Serrano, R. (1995)
- Simbor, V. i Carbó, F. (1993), p. 169-173.