Estanislau de Kostka Vayo

(València, 1804 — València, 1864)

Poeta, autor teatral, novel·lista i traductor en llengua castellana.

Vida i obra

Al cenacle literari valencià dit Acadèmia d’Apol·lo (1826-27), on es polemitzà a propòsit dels seus Ensayos poéticos (1826), i a la tertúlia de Mariano deCabrerizo es relacionà amb escriptors castellans com Juan Nicasio Gallego i Eugenio de Tapia i amb els valencians que participaren en la incorporació del romanticisme (potser també amb el català RamonLópez i Soler, que l’hauria influït en l’opció de la novel·la històrica). Hi contribuí amb novel·les predominantment sentimentals (Voyleano, o la exaltación de las pasiones, 1827, deutora del Werther de Goethe, malgrat el que, potser per precaució davant la censura, escriu al pròleg, i Los terremotos de Orihuela, 1829), costumistes (Aventuras de un elegante, 1832), històriques (La conquista de Valencia por el Cid, 1831, i, sota la influència de Byron, Grecia o la doncella de Missolongui, 1830, i La hija del Asia, 1848, també influïda per Chateaubriand) i fulletonesques d’intenció social (El judío errante en España, 1845). Conreà la comèdia i publicà Historia y vida de Fernando VII de España (1842). Traduí Walter Scott i publicà, a València, el periòdic El Constitucional (1836).

Bibliografia
  1. Gomis Martí, P. (1986), p. 7-32.
Vegeu bibliografia