Fill d’un paleta establert a Barcelona el 1865, treballà d’empaperador decorador. Popularitzà el pseudònim de Gestus en publicacions diverses i en revistes satíriques i anticlericals de Barcelona (La Campana de Gràcia, L’Esquella de la Torratxa, “La Teula”) i de Vilanova (“Lo Carril de Vilanova”), i en d’altres com “Eco de la Exposición Regional”, “Revista Catalana”, de Manresa, i “La Llumenera de Nova York”. Feu paròdies teatrals (O beguda o dignitat, Fals i L’estudiant Borrasques), alguna sarsuela (No t’arronsis, 1881, amb música d’Enric Martí i Puig) i escriví moltes peces curtes còmiques, entre les quals Jan petit (1874), Los pintors de Barcelona (1875), Retrets (1878) i Colls i punys (1895), amb Josep O. Molgosa. Li fou premiada amb accèssit a la flor natural una Cançoneta, de tall popular i baladístic, als Jocs Florals de Barcelona (1881) i obtingué diversos premis als certàmens «festius i humorístics» de la Societat L’Aranya. Pòstumament li foren publicats Poesies festives i sèries (1894), Colección de cantos populares de Murcia (1906), amb un pròleg de Tomás Bretón, i un altre recull de poemes a “Lectura Popular” (1920).