Gaietà Vidal i de Valenciano

(Vilafranca del Penedès, 1834 — Barcelona, 1893)

Narrador i erudit.

Vida i obra

Advocat i doctor en filosofia i lletres, fou catedràtic de geografia històrica d’Espanya a la Universitat de Barcelona i publicà manuals relacionats amb aquesta matèria (El universo, 1877; Los planetas, 1878), altres obres per a l’ensenyament (Elocuencia y poesía castellana, 1875, molt reeditada), unes Consideraciones sobre la literatura popular catalana (1879), diversos estudis biogràfics (sobre Antoni de Capmany, Joan Cortada i Manuel Milà i Fontanals), una Reseña histórica de la Universidad Literaria de Barcelona (1881) i un notable article sobre l’estat del moviment de la Renaixença, a “Calendari català de l’any 1865” (1864). Participà en els Jocs Florals de Barcelona (1863, 1866 i 1880) i en fou mantenidor el 1867, col·laborà en La Renaixença i en La Il·lustració Catalana, i publicà narracions, novel·les curtes i reculls de narracions (Confiança en Déu, 1863; La pubilla del mas de dalt, 1867; La vida en lo camp, 1867) i novel·les (Rosada d’estiu, 1886; La família del mas dels sàlzers, 1886), de caràcter costumista, expressió d’un ideari conservador, idealista i antipositivista encarnat en els valors religiosos, en els morals i en els de la tradició de la ruralia. Publicà també unes pàgines evocadores de Barcelona des de 1820 a 1840 (1885) i el 1878 edità, acompanyada de comentaris crítics i literaris, la traducció catalana de la Divina Comèdia deguda a AndreuFebrer.

Bibliografia
  1. Cassany, E. (1992), p. 140-146 i 291-300.
Vegeu bibliografia