OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Joan Vila i Casas

Literatura catalana
literatura lit
Novel·lista, dramaturg i pintor, gravador i ceramista conegut com a Vilacasas.
Sabadell, Vallès Occidental, 1920 — Barcelona, Barcelonès, 2007

El 1949 anà a París, on l’any següent s’instal·là. Exposà a Barcelona el 1950 i a París el 1951. També exposà individualment a Madrid, Bilbao, Lisboa, entre altres ciutats, i col·lectivament a Europa, Amèrica i Àsia. Fou fundador de la revista “O Figura” el 1960, any en què rebé el premi Juan Gris. Realitzà murals ceràmics i exposà en diverses edicions de la Mostra d’Art Nou de Barcelona i a les Biennals de Venècia (1960, 1964 i 1968), de São Paulo (1961) i d’Alexandria (1964), on fou premiat. Com a escriptor estrenà —sovint amb el pseudònim de Carles Valls— comèdies iròniques i divertides, com Jo, el serial i la gallina (1967), El funerari (1968), interpretades per Joan Capri, L’enterrament és a les 4 (1968) i Mercè dels uns, Mercè dels altres (1982). Tanmateix, es destacà especialment per textos com Cartes a un pintor (1964) i per les seves novel·les, on sovint fa una radiografia i denuncia els interessos en el món de l’art i els seus grups de pressió: Doble blanc (1960), Matèria definitiva (1961), Operació viaducte (1962), sobre el mercat de les falsificacions i reeditada el 2004, Nnoba fygurassió (1965), contra els representants oficials de l’avantguarda artística, Jourdain 65 (1966), sàtira del món literari català, i Aiguafort del XII (1966). També escrivíguions per a ràdio i televisió.

Llegir més...