Ordenat de sacerdot el 1888, es llicencià en teologia a València i feu cura d’ànimes en diferents viles del Bages i Osona, on destacà com a predicador (Homilies breus del evangelis dominicals, 1915, i Plàtiques religioses en català). Dedicà diverses monografies al seu poble natal (Notícia històrica sobre una població catalana fou premiada als Jocs Florals de Barcelona el 1897) i n’ordenà els arxius municipal i parroquial. Fruit de la seva experiència fou el manual sobre Els arxius parroquials (1912). Publicà, a més, El feudalisme de remença (1911) i Lo timbal del Bruc (1890), recull d’articles publicats a La Veu del Montserrat, i un Discurs [...] en la casa del Timbaler del Bruc (1908). Col·laborà encara, entre altres periòdics,a “L’Almogàver” de Narcís Verdaguer i Callís. Li foren premiats poemes i diversos treballs en diferents certàmens, i “Lectura Popular” (1918) recollí la narració costumista Lo rector de la Vola, al costat d’un dels articles sobre Santpedor i el poema Montserratina.