Dominicà, fou prior del convent de Sant Onofre i del de València i, finalment, provincial de la Corona d’Aragó. A partir del 1786 fou acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. És autor d’obres dramàtiques: una d’inèdita (Comedia del glorioso Santo Tomás de Aquino, 1765), i una altra impresa a Barcelona el 1778 (Amor destrona monarcas y rey muerto). També escriví diversos elogis panegírics circumstancials, una Breve descripción de las fiestas que hizo el Real Convento de Predicadores de Valencia en la beatificación del beato Juan de Ribera (València 1797), i poesies i cançons religioses en català i en castellà.