Jaume Villanueva i Astengo

(Xàtiva, Costera, 1765 — Londres, 1824)

Erudit i paleògraf.

Vida i obra

Estudià humanitats a Xàtiva i ingressà en l’orde dominicà; completà els estudis d’arts i teologia al convent de Sant Domènec de València. La seva activitat en el camp intel·lectual i en el polític apareix vinculada a la del seu germà Joaquim Llorenç. Així, el 1802, mentre aquest preparava una història dels antics ritus i cerimònies de l’església hispànica, per ordre reial se li encomanà la recerca i la còpia de documents i còdexs conservats als arxius eclesiàstics. Viatjà per terres valencianes i catalanes entre el 1803 i el 1808. Després circulà per Madrid, el País Valencià i Andalusia. La guerra del Francès interrompé la seva tasca. Fou representant de València a les corts de Cadis, del diari de sessions de les quals fou redactor. Durant el govern de Ferran VII residí en els convents del seu orde (1814-20), i continuà les seves investigacions durant el Trienni Liberal (1820-23), epoca en què se secularitzà. En restablir-se la monarquia absoluta hagué d’exiliar-se a Londres amb els seus germans. De les recerques i els materials recollits en els viatges, nasqué una monumental obra d’història literària dels Països Catalans, en deu volums (i dotze més de pòstums) (→Viaje literario a las iglesias de España). J.P. Fuster esmenta que aplegà una col·lecció de poesies catalanoprovençals: es troba, entre altres papers d’història literària inèdits, a la Real Academia de la Historia de Madrid.

Bibliografia
  1. Llorens Casteillo, V. (1968)
  2. Soler Pascual, E. (2000), vol. I, p. 819-829.
Vegeu bibliografia