Joan Vinader i Nubau

(Vic, Osona, 1827 — València, 1906)

Poeta.

Vida i obra

Estudià al seminari de Vic i el 1844 entràa la Companyia de Jesús, en la qual destacà com a orador sagrat. Fou membre i president honorari (1864) del Círcol Literari de Vic. Poemes seus aparegueren en algunes publicacions de l’època, com “Eco de la Montaña” (1965), i el 1858 Antoni de Bofarull n’inclogué quatre a Los trobadors nous (una versió de La destrucció de Sennaquerib de Byron i tres d’originals, entre els quals destaca A la pàtria, després de llarga aussència). Publicà una Oda a Balmes en llengua castellana (1865).

Bibliografia
  1. Salarich i Torrents, M.dels S. (1973), p. 345-348.
Vegeu bibliografia