OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Jaume Llucià Balmes i Urpià

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Publicista, tractadista literari i poeta.
Vic, Osona, 1810 — Vic, Osona, 1848

Vida i obra

Inicià els estudis de sacerdot al seminari de Vic i fou ordenat en aquesta ciutat el 1834. Continuà els estudis a la Universitat de Cervera i el 1835 s’hi doctorà en teologia. Tot i que d’entrada ensenyà matemàtiques i s’interessà per la literatura, establert a Barcelona s’orientà envers l’apologètica i la sociologia, amb llibres d’ampli ressò (com El protestantismo comparado con el catolicismo en sus relaciones con la civilización europea) i amb col·laboracions en revistes com “La Religión” i “La Civilización” (amb Roca i Cornet, Ferrer i Subirana, Rubió i Ors, Tomàs Aguiló i Josep M. Quadrado, que el consideraren punt de referència de l’escola apologètica) i “La Sociedad” (1843-44), redactada per ell tot sol. S’interessà per la política, amb Consideraciones políticas sobre la situación de España (1841) i amb una sèrie d’articles sobre Catalunya i Barcelona, en els quals desaconsellava tant el separatisme com la vinculació amb qualsevol dels partits polítics del seu temps. S’establí a Madrid l’any 1844 per tal d’influir més directament en la política espanyola, i alternà els escrits filosòfics (El criterio, 1845; Filosofía fundamental, 1846; Filosofía elemental, 1847) i els polítics, a través sobretot del seu periòdic “El Pensamiento de la Nación”. L’obra literària de creació és reduïda: hi destaquen els poemes, que començà a publicar al diari “La Paz” (1838) i que Joaquim Roca i Cornet, segurament, recollí a Poesías póstumas (1849): inclou traduccions, entre les quals la traducció d’una bona part de l’art poètica d’Horaci, i de poemets de Juvenal, Boileau i Florian; temes convencionals propis de la tradició literària il·lustrada i algun poema de tímida influència romàntica (El sueño del poeta, El genio, Las ruinas); i poesia religiosa, amb quatre traduccions de fragments bíblics i d’himnes eclesiàstics, un dels quals, Jesu, Corona virginum, en llengua catalana. L’únic poema original en llengua catalana, A don Valentí Llorer, del 1844, no es publicà fins molts anys després, segurament pel seu caràcter privat i el to festiu, que alhora n’explica la llengua. Deixà només alguns capítols del que havia de ser una extensa novel·la d’història contemporània, Un monje y un proscrito, concebuda per instigació d’Antoni M. Claret com a rèplica moralitzadora de les novel·les franceses de moda en aquells moments. Temptejà també l’article literari o d’interès literari (“El catalán montañés”, “Un castillo y una ciudad o sea diálogo entre Montjuich y Barcelona”, “Instituto Histórico de París”) i al discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres, sobre “La originalidad”, exposà la seva concepció de la literatura com a escola de moralització i com a expressió de la societat, considerà fora de lloc la defensa a ultrança dels procediments imitatius de la literatura de tradició clàssica i, tot i rebutjar-ne els «excessos», valorà el romanticisme com una conseqüència normal i desitjable de les noves necessitats socials.

Bibliografia

  1. Colomer, E. (1998)
  2. Diversos autors (19987)
  3. Fradera, J.M. (1996), p. 5-17
  4. Fradera, J.M. (1998)
  5. Guillamet, J. (1992).
Vegeu bibliografia

Llegir més...