Format a les classes d’arquitectura de l’Académie des Beaux-Arts de París, es dedicà bàsicament a l’escultura. Entre les seves obres importants hi ha el Monument als morts de Perpinyà, l’estàtua funerària de Monsenyor Carsalade i els relleus de la porta de l’Escola Normal de Perpinyà. Exposà a París, on el 1902 rebé menció honorífica al Salon des Artistes Français; i el 1905, a la Sala Parés de Barcelona. Fou, després de Maillol, el principal escultor modern del Rosselló. La seva obra pot assimilar-se al corrent postmodernista català. Amb Josep Sebastià Pons escriví la peça teatral La font de l’Albera (1922), estrenada a Ceret amb música d’Enric Morera.