Vida i obra
Narrador, poeta, autor de teatre i pintor, Joan Barceló va prefigurar-se com una de les grans esperances de la literatura catalana contemporània que una mort prematura va interrompre sobtadament. Estudià al seminari dels claretians de Montgat i cursà tres anys de dret a la Universitat de Barcelona. Es donà a conèixer amb textos de literatura per a joves amb un estil innovador i d’alta qualitat: Viatge enllunat (1979), Ulls de gat mesquer (1979) i Que comenci la festa (1980), i, pòstumament, es publicaren Estimada gallina (1981), El somni ha obert una porta (1981) i Un drapaire a Nova York (1986), entre d’altres. També va escriure narrativa per a adults: les novel·les Pare de rates (1981) i Trenta taronges (1985), i els contes desenfadats i provocadors de Miracles i espectres (1981). El mateix sentit de la ironia i la provocació li havia fet publicar, l’any 1975, un curiós Volum XXVIII d’unes suposades Obres completes que ja palesava, però, la preocupació existencial que caracteritza bona part de la seva obra. Una angoixa que es mostra de manera més oberta en els llibres de poesia No saps veure l’espai que t’envolta (1977), Diables d’escuma (1980) i Pas de dansa (1981), i, sobretot, en el volum publicat pòstumament Immortal mort que et mors (1983). Ell mateix adaptà, per al teatre, la novel·la Viatge enllunat (1981) i va escriure les peces teatrals Científicament s’ha demostrat (1977) i Olor de cebes (1984).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Broch, À. (20071), p. 129-134
- Diversos autors (20005).