OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Domènec Pallerola i Munné

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Periodista, assagista, narrador, novel·lista, dramaturg i traductor.
Bellmunt d’Urgell, Noguera, 1903 — Bellmunt d’Urgell, Noguera, 1993

Vida i obra

És conegut pel pseudònim Domènec de Bellmunt. Estudià dret. Fou un dels fundadors de la revista “El Fuet”, publicada a París; redactor de La Veu de Catalunya i La Publicitat, i director de “La Rambla de Catalunya”, La Campana de Gràcia, “Foc Nou” (1944-47) i “Canigó”. També col·laborà a “La Ciutat”, D’Ací i d’Allà, “Mirador”, “La Nau”, “L’Opinió”, “Recull”, i més tard, a l’Avui, “La Mañana” i “Diari de Lleida”. S’exilià a París durant la dictadura de Primo de Rivera i a Tolosa de Llenguadoc durant la de Franco. És autor de diversos reculls de contes i narracions, com Històries d’emigrants (1926), Del Paral·lel a Montmartre (1928) o Dos dies al manicomi de Sant Boi (1929); i de les novel·les Una ànima vençuda (1927), Les banyes del Tibidabo (1928), Boires i candelers (1973), El mas de l’alegria (1988) i L’amor encara existeix (1990). Publicà diversos assaigs, entre els quals destaquen les biografies Lluís Companys (Tolosa de Llenguadoc, 1945), Figures de Catalunya (1933) i Homes de la terra (1935); i l’anecdotari Cinquanta anys de periodisme català (Andorra 1975), que continuà el 1978 a Anecdotari inèdit de cinquanta anys de periodisme català (1920-1978). També cultivà el gènere aforístic —Digues-me què és amor (1938)— i el teatre, amb peces com La dona que jo esperava o La sirena i el pastor (1969). Traduí Els que no saben estimar (1930), de Jean des Gauchons, i La casa Tellier (1931), de Guy de Maupassant, entre d’altres.

Bibliografia

  1. Capilla, A. (1993)
  2. Casasús, J.M. (1996), p. 248-253.
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
OGB

Llegir més...