OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Aurora Bertrana i Salazar

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Narradora, novel·lista i assagista.
Girona, Gironès, 1892 — Berga, Berguedà, 1974

Vida i obra

Filla de Prudenci Bertrana, que col·laborà en la seva primera novel·la (L’illa perduda, 1935) i a qui ella dedicà l’estudi biogràfic Una vida (1965). Estudià música amb el mestre Joan Llongueras i el 1923 feu una estada a Ginebra per aprofundir els seus coneixements musicals. Fou una intel·lectual compromesa, sobretot als anys trenta, vinculada a partits d’esquerra. El 1933, per exemple, es presentà com a candidata al Congrés per Esquerra Republicana de Catalunya. Així mateix, cal destacar la seva faceta d’articulista en publicacions com La Veu de Catalunya, “La Rambla”, “L’Opinió”, “Mirador”, “La Humanitat” o La Publicitat, amb textos bàsicament referents a la condició de la dona i als seus viatges per Europa, la Polinèsia i el Marroc. El 1936 va ser jurat del premi Crexells i dirigí la col·lecció “La Novel·la Femenina”, amb Carme Nicolau. A causa de la guerra i del seu desenllaç, s’exilià a Suïssa i a França, on es relacionà amb intel·lectuals catalans com Pau Casals o Pompeu Fabra, al mateix temps que continuà mantenint l’amistat amb personalitats com Ventura Gassol o Lluís Nicolau d’Olwer. Tornà a Catalunya el 1949, quan treballava a la secretaria del consolat de la República Dominicana a Ginebra. Un cop retornada, combinà les estades a Barcelona i a Vilada, al mateix temps que reprengué la participació en la vida cultural, política i social catalana. Fou presidenta del jurat en les primeres edicions del premi Prudenci Bertrana de Girona, creat el 1968. Una part important de la seva narrativa és fruit de l’experiència com a viatgera per terres exòtiques, com és el cas de les narracions de Paradisos oceànics (1930), Peikea, princesa caníbal i altres contes oceànics (1934), El Marroc sensual i fanàtic (1936) i Ariatea (1960). Així mateix, el viatge i l’estada a Suïssa queden reflectits en la novel·la Edelweiss (1937). La seva obra, sempre de caràcter bàsicament realista, tracta també altres temes, com les històries protagonitzades per animals en els contes d’Ovidi i sis narracions més (1965); l’interès per la infància i la joventut en les novel·les Camins de somni (1955), La nimfa d’argila (1959) i La ciutat dels joves (1971); la Segona Guerra Mundial a les novel·les Tres presoners (1957) i Entre dos silencis (1958); la problemàtica matrimonial a la novel·la Fracàs (1966); i el turisme a Vent de grop (1967). El 1969 Francesc Rovira-Beleta feu una versió cinematogràfica d’aquesta darrera novel·la, amb el títol La larga agonía de los peces fuera del agua. L’autora publicà també dues obres autobiogràfiques: Memòries fins al 1935 (1973) —premi crítica Serra d’Or d’aquell any— i Memòries del 1935 fins al retorn a Catalunya (1975).

Bibliografia

  1. Bonnín, C. (2003)
  2. Diversos autors (19973)
  3. Diversos autors (19993)
  4. Gómez, M. (2003)
  5. Granell, G.; Montañà, D. i Rafart, J. (2001)
  6. Nogué i Font, J. i altres (1996)
  7. Real i Mercadal, N. (20063)
  8. Real i Mercadal, N. (20071)
  9. Vallverdú i Borràs, M. (2007).
Vegeu bibliografia

Llegir més...