i Pere Antoni Beuter | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Diccionari de la literatura catalana

Pere Antoni Beuter

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Historiador.
València , 1490/1495 — València , 1490/1554

Vida i obra

D’origen alemany, fou beneficiat de la seu valenciana (1528) i capellà de l’arquebisbe Erhard de la Marche, a qui dedicà el tractat Caerimoniae ad Missam (València 1527) i un Iudicium in confessiones sacerdotum (València 1532). El 1540 anà a Roma, on fou nomenat protonotari i predicador apostòlic. De tornada a València, regí la càtedra de Sagrada Escriptura i Antic Testament de l’Estudi General. Publicà Annotationes decem ad Sacram Scripturam (València 1547), llibre d’exegesi d’influències erasmistes, i deixà inèdit De feriis et diebus festis Iudeorum. Amb Rafael Martí deViciana, és considerat iniciador de l’escola històrica valenciana. Publicà Primera part de la història de València, que tracta de les antiquitats d’Espanya i fundació de València, amb tot lo discurs fins al temps que l’ínclit rei don Jaume la conquistà (València 1538). L’èxit assolit l’impulsà a refondre-la en castellà (València 1546; reed. 1563), i el 1551 publicà la segona part, centrada en la conquesta de València, directament en castellà. La tercera, inèdita, no ha estat trobada. Les dues primeres foren traduïdes a l’italià per Alfonso de Ulloa (Venècia 1556) i reeditades en castellà (València 1604). La crònica de Beuter es basa en un ampli recull bibliogràfic (Nanni, Tomic, Crònica de Jaume I, entre d’altres) i hi incorpora dades procedents de restes arqueològiques, però l’autor hi mostra poca exigència crítica i introdueix per primer cop en la historiografia catalana les falsificacions d’Annio de Viterbo. La seva llengua, que respon a un procés de desarcaïtzació, manté una proporció equilibrada de llatinismes, és culta i fluida.

Bibliografia

  1. Escartí, V.J. (1995), ed. facs.
  2. Escartí, V.J. (19981)
  3. Fuster, J. (1984)
  4. Juan-Mompó, J. (1991), vol. III, p. 225-240
  5. Rausell Guillot, H. (1997)
  6. Valsalobre, P. (2007), p. 297-335.
Vegeu bibliografia
Llegir més...