La pista de joc, dividida en dues parts per una xarxa d’1,55 m d’alçada, fa 13,40 m de llarg i 5,20 m d’amplada (6,10 m en els partits de dobles). Els jugadors utilitzen una raqueta semblant a la de tennis, amb un mànec més prim i més llarg. El volant és un tros de suro o goma de forma semiesfèrica, amb la secció plana voltada de 14 a 16 plomes (volant o shuttlecock) i de 5 g de pes.
Es creu que l’origen dels jocs amb volant es troba a l’antiga Grècia. Des d’allà, es propagaren fins a la Xina, l’Índia i Siam (actual Tailàndia). L’antecedent més conegut del bàdminton és un joc popular que es practicava a Anglaterra durant l’edat mitjana: el Battledore and Shuttlecocko Jeu de Volantis. En aquest joc s’utilitzaven pales de fusta per colpejar un volant de plomes amb l’objectiu d’evitar que caigués a terra. A mitjan segle XIX els oficials de l’exèrcit britànic destacats a l’Índia hi jugaven amb l’afegit d’una xarxa. Fou molt popular a la localitat índia de Poona (o Pune), motiu pel qual anomenaren el joc amb aquest terme. El 1873 el duc de Beaufort s’hi interessà i començà a practicar-lo a la seva residència de Gloucestershire, Anglaterra, coneguda com a Badminton House. Els seus convidats s’hi referien com "el joc de Badminton", nom amb el qual acabà coneixent-se aquest esport. L’any 1887 el Bath Badminton Club n’estandarditzà les regles i el 1899 es disputà el primer torneig: l’All England Open Badminton Championship, que es continua disputant en l’actualitat i que fou el torneig més important de bàdminton fins el 1977, any que es creà el Campionat del Món de bàdminton. Es consolidà com a esport de competició després de la fundació de la Federació Internacional de Bàdminton (1934). A partir dels Jocs Olímpics de Munic (1972) es convertí en esport d’exhibició i vint anys després debutà com a esport olímpic als Jocs de Barcelona (1992), en les categories individual i dobles, tant masculins com femenins. Als Jocs de Sydney (2000) s’hi afegí la cinquena categoria, els dobles mixtos. És un esport que es juga principalment al Canadà, als Estats Units d’Amèrica i en països del Sud-est asiàtic com la Xina, Indonèsia, Malàisia i Corea. A Europa destaquen Dinamarca, Holanda, el Regne Unit i Alemanya.
A Catalunya es començà a practicar quan un grup reduït de persones s’iniciaren, el 1979, en uns cursos d’educació física que s’estengueren de la Seu d’Urgell a Barcelona. El 1980 es realitzà el primer curs d’entrenadors a Madrid. El 1986 es creà la Federació Catalana de Bàdminton i vint anys després ja existien una trentena de clubs federats que participaven en la Copa de Catalunya. La pràctica esportiva del bàdminton també té certa rellevància a Catalunya com a activitat de lleure. Per fer-ne difusió, la Federació Espanyola de Bàdminton inicià una campanya amb el lema "Vola amb el bàdminton", que proporcionava material esportiu a les escoles. Catalunya fou la segona comunitat autònoma amb més adhesions.