Se centra en la utilització de l’energia de l’oponent per redirigir-la en contra seu, aconseguint així el control de la situació. El terme aikido deriva de tres ideogrames japonesos: ai, que significa ‘harmonia’, ki, que significa ‘energia vital’, i do, que significa ‘via’. Aquests tres kanjis es tradueixen com ‘la via de l’harmonia entre les energies’, és a dir, el camí per aconseguir l’harmonia amb un mateix i amb l’univers. En definitiva, l’aikido cerca l’harmonia universal entre cos, esperit, naturalesa i cosmos.
L’aikido nasqué a partir de les tècniques de l’aiki-jutsu, art marcial del segle IX que s’utilitzava per a deixar fora de combat els samurais més prestigiosos. L’aiki-jutsu era reservat a una elit que es dedicava a la pràctica religiosa i a la introspecció filosòfica. Els practicants d’aquesta art marcial també dominaven el maneig de l’espasa, el bastó llarg, el bastó curt i el punyal japonès. Molts dels budo o arts marcials japoneses actuals deriven d’aquestes tècniques medievals: l’aiki-jutsu es transformà en aiki-budo i posteriorment en aikido. D’altra banda, algunes de les tècniques que es fan només amb les mans deriven de les d’arma blanca del bujutsu original. El mestre fundador de l’aikido fou Morihei Ueshiba, nascut el 14 de desembre de 1883 a Tanabe, ciutat japonesa propera a Osaka. De constitució dèbil, es dedicà a la filosofia, a les pràctiques religioses budistes i xintoistes, i a la pràctica del jujutsu. Fou molt hàbil tant en la tècnica de mans lliures com en el maneig d’armes. Els anys vint del segle XX obrí un dojo (lloc on es practiquen les arts marcials) i denominà el seu art aiki-budo. El 1931 fundà el Kobukan, dojo dedicat exclusivament a l’aikido. Poc després, aquesta art marcial s’estengué per tot el Japó i s’obriren molts altres centres de pràctica. El 1940 creà l’Aikikai, fundació que des d’aleshores vetlla pel desenvolupament de l’aikido arreu del món. La Segona Guerra Mundial en frenà la progressió, tot i que el 1948 se’n reinicià l’activitat. L’Aikikai, regit pel doshu Morihei Ueshiba, fou posteriorment dirigit pel seu fill Kisshomaru, i més endavant pel seu net Moriteru. D’aquesta entitat, n’han sorgit tots els grans mestres d’aikido, i totes les institucions mundials d’aquesta art marcial hi estan vinculades. Tot i això, hi han altres escoles d’aikido a part de l’Aikikai. Una és l’escola d’aiki-budo, antiga pràctica del mestre Ueshiba, l’iwama ryu del mestre Saito, que treballa més amb les armes, o el kinomishi de Masamichi Noro, disciplina que té un estil més filosòfic. D’altra banda, moltes de les disciplines orientades a la defensa personal actuals utilitzen tècniques relacionades amb l’aikido. L’any 2010 França era el país amb més llicències d’aquest esport i superava les del Japó.
L'aikido és un art marcial consistent a neutralitzar l'acció agressiva de l'oponent amb tècniques d'immobilització i de projecció
Arxiu Associació Cultural Aiki Catalunya
Pel que fa a Catalunya, l’aikido es va desenvolupar al principi dels anys setanta. Es crearen dos dojos a Barcelona i un altre a Mataró. El més important fou el Club de Judo Sant Jordi, de Barcelona, que impartia classes de judo, karate, taekwondo, kendo i aikido. Des d’aleshores s’anà estenent arreu del territori i prengué rellevància amb la fundació de diferents entitats. L’aikido forma part de la Federació Catalana de Judo i Disciplines Associades, tot i que la federació no té definida cap línia tècnica en concret. Altres associacions relacionades amb l’aikido són l’Associació Cultural Aikikai de Catalunya, membre de l’associació espanyola i que segueix les pautes de l’ensenyament de Yasunari Kitaura, l’Associació Cultural Feilen Aikido, que segueix la doctrina de Yoshimitsu Yamada, el Mutokukai Barcelona, que segueix les pautes de Stephane Benedetti, i l’Associació Catalana d’Aikido Yoshinkan, dirigida per Jacques Muguruza.