Jugador del Reial Club de Tennis Barcelona-1899, en categoria júnior arribà a ser número 1 del món (1986). Fou campió de Catalunya individual (1995) i de dobles (1988, amb el seu germà Emilio), campió (1993) i subcampió (1988, 1989) d’Espanya individual, i també campió (1992, amb J. Burillo) i subcampió (1989, amb J. Arrese; 1994, amb J.L. Rascón) d’Espanya en dobles. En l’àmbit internacional guanyà quatre torneigs individuals de l’ATP Tour: Buenos Aires (1988), Bolonya (1989, 1994) i Tel-Aviv (1996). En dobles guanyà dos torneigs de l’ATP Masters Series –Indian Wells (1991, amb Jim Courier) i Hamburg (1997, amb Luis Lobo) – i vint-i-quatre torneigs de l’ATP Tour. Fou jugador de l’equip espanyol de Copa Davis. En el rànquing de l’ATP arribà a ocupar la posició número 23 en individual (1994) i la 9 en dobles (1990).