Se sol practicar a la platja, tot i que també n’existeixen pistes fora. Les dimensions de la pista són de 16 m × 8 m (dos quadres de 8 m × 8 m) i la xarxa es troba a una alçada d’1,70 m. S’utilitza una pilota similar a la del tennis amb poca pressió i una raqueta específica, similar a la de pàdel. Comparteix moltes normes amb el tennis (també algunes característiques amb el voleibol), tot i que presenta algunes variacions, com ara que el servei és lliure o la pilota no pot tocar el terra. El sistema de puntuació és igual que el de tennis amb l’excepció que amb el 40-40 es disputa un únic punt, el guanyador del qual s’anota el joc.
A Catalunya podem trobar-hi el precedent, a l’inici del segle XX, al barri de la Barceloneta de Barcelona, en el takatà, activitat que es practicava tant a mà com en pala. Durant la dècada de 1970 a Torredembarra es desenvolupà el que es denominà tennis platja, amb unes normes i característiques similars a l’esport actual, tot i que amb algunes diferències (la pista era més gran, la xarxa tenia més alçària i s’utilitzava una pilota de tennis) que acabaren convergint en les actuals. Fou, però, a Itàlia, concretament a Marina de Ravenna, i també durant els anys setanta del segle XX, on es desenvolupà l’esport amb les característiques actuals. L’any 1997 es creà la Federació Internacional de Beach Tennis (IFBT) amb l’objectiu de fixar-ne les regles, oferir formació tècnica i contribuir a la popularització. Actualment, la seu europea de la IFBT es troba a Barcelona. L’any 2007, la Federació Internacional de Tennis (ITF) incorporà el tennis de platja com a modalitat de tennis i, des de llavors, existeixen dos circuits mundials.
La Federació Catalana de Tennis (FCT) organitza anualment el Campionat de Catalunya i un circuit català des del 2006. Des de l’any 2008 s’organitza, també, el Torneig Internacional Ciutat de Barcelona. L’any 2009, sota l’impuls de Joan Egea, es fundà l’Associació Beach Tennis Catalunya (ABTCat), afiliada a la IFBT, que també organitza anualment un circuit català i un Campionat de Catalunya paral·lel als de la federació catalana. La selecció catalana competeix en els campionats internacionals. L’any 2012 la selecció catalana, formada per Àlex Albors, Gerard Rodríguez, Gemma Egea i Laura Herrero, conquerí el Campionat del Món a Marina de Ravenna. Individualment, l’any 2011 les jugadores Rosa Sitjà i Pilar Escandell guanyaren el Campionat d’Europa femení i l’any 2012 ho feren Gemma Egea i Laura Herrero (ambdós torneigs se celebraren a Barcelona).