Consisteix en la disputa de tres curses consecutives, una de natació en aigües obertes, una de ciclisme de carretera i una a peu, sense interrupció i en aquest ordre, de manera que el guanyador és el primer que completa el recorregut total. La zona on es passa de la natació al ciclisme i del ciclisme a la cursa atlètica s’anomena àrea de transició. Les distàncies de cada cursa poden variar segons el tipus de competició i la categoria dels participants. Hi ha diferents variants d’aquesta modalitat esportiva, com elduatló (que elimina la natació), el triatló d’hivern (que combina una cursa atlètica, una en bicicleta i una altra d’esquí nòrdic), l’aquatló (consistent en dues curses atlètiques i entremig una de natació) i el quadriatló (que inclou una prova de piragüisme després de la natació).
TRIATLÓ DE BARCELONA / MANUEL QUEIMADELOS
L’origen del triatló es troba a França, a partir de la dècada de 1920, on es disputava una cursa que rebé diversos noms: Les trois sports, La course de débrouillards i La course des touche à tout, en la qual les proves tenien lloc en l’ordre invers. En l’actualitat, es continuen celebrant anualment competicions d’aquest tipus. Posteriorment, el 25 de setembre de 1974, es disputà una competició a Mission Bay (San Diego, Califòrnia, EUA), organitzada per Jack Johnstone i Don Shanahan, que es considera l’antecedent del triatló. No obstant això, l’inici oficial d’aquesta modalitat esportiva se situa a Hawaii el 1978, any en què, segons la llegenda popular, es feu una aposta entre marines americans per decidir quin esportista –i en conseqüència, quin esport– era el més dur i complet en conjunt: un nedador, un atleta o un ciclista. El comandant John Collins, que havia participat en la prova de Mission Bay, unificà les tres curses de llarga distància existents a l’illa: la Waikiki Roughwater Swim (2,4 milles/3.862 m), l’Around Oahu Bike Race (115 milles/ 180 km) i la marató de Honolulu (26,219 milles/42,195 km), i proposà que el guanyador fos anomenat ironman, atesa la duresa i l’exigència de la prova. El 18 de febrer de 1978 quinze persones disputaren la competició, que donà origen a l’Ironman de Hawaii. Entre els dotze participants que la completaren, el vencedor fou Gordon Haller, amb un temps d’11.46.58 h. A banda d’episodis de triatló aïllats en diferents parts del món, com el bici-corre que va tenir lloc a la localitat càntabra de Castro Urdiales el 1968, la professionalització del model organitzatiu de Hawaii i l’aparició televisiva de l’esport serviren per a encoratjar la resta d’iniciatives existents, latents o noves, que d’aquesta activitat esportiva hi havia a tot arreu. Durant la dècada de 1980 el triatló es popularitzà. El 1989 es fundà la Unió Internacional de Triatló (ITU) a Avinyó (França) i es disputaren els primers Campionats del Món oficials. S’establí que la distància olímpica fos d’1,5 km de natació, 40 km de ciclisme i 10 km de cursa atlètica. El 1994 el congrés del Comitè Olímpic Internacional decidí que el triatló s’incorporés en el programa olímpic dels Jocs de Sydney (2000).