Era el cinquè terreny de joc de la història del club blaugrana. El recinte era situat al carrer de la Indústria, l’actual carrer de París, entre els carrers d’Urgell i de Villarroel, i arribava per la part nord fins al carrer de Londres i per la sud, fins al carrer de Còrsega. El camp fou considerat el millor de Catalunya en el seu moment i la seva construcció fou possible gràcies a l’obstinació de Joan Gamper, que després de salvar l’entitat el 1908 trobà el terreny ideal perquè el Barça tingués un estadi de primera categoria. Inicialment tenia una capacitat per a 1.500 persones, xifra que augmentà a 6.000 després de diverses remodelacions. La construcció de la tribuna de dos pisos representà un autèntic esdeveniment. S’inaugurà oficialment el 14 de març de 1909 amb un partit del Campionat de Catalunya entre el Barça i el Català (2-2). El barcelonista Romà Forns marcà el primer gol. El 28 de juny de 1914 es disputà el primer partit nocturn a Barcelona, entre l’equip local i l’Internacional (5-2). Durant els tretze anys d’existència del camp, visqué l’ascens esportiu i social del Barça. Conegut popularment com l’Escopidora, més endavant també se l’anomenà Camp Velli fou l’origen de la denominació de culers amb què són coneguts els seguidors del Barça. L’origen d’aquest nom es deu a la imatge que oferien els espectadors asseguts d’esquena sobre la tanca del camp.