Organitzat per la Federació Internacional d’Hoquei sobre Patins, la primera edició tingué lloc a Stuttgart (Alemanya) l’any 1936. Catalunya acollí quatre edicions d’aquest campionat. La primera es disputà entre l’1 i el 10 de juny de 1951 al Pavelló dels Esports de Barcelona. La competició es desenvolupà pel sistema de lligueta, i el darrer partit decidí el títol (Espanya 4 - Portugal 3). La selecció espanyola era formada per Josep Soteras, Joan Orpinell, August Serra, Jordi Trias, Tito Mas, Josep Llinàs, Ramon Bassó i Joan Antoni Zabalia, amb Joan Antoni Samaranch com a seleccionador. Fou el primer mundial que aconseguí un combinat espanyol de qualsevol esport i tingué una gran repercussió. L’any 1954 Barcelona acollí una nova edició del campionat. Es jugà del 29 de maig al 6 de juny al Pavelló dels Esports de Barcelona i fou al mateix temps Campionat d’Europa. Espanya derrotà Portugal en la final sense haver perdut cap partit. Molts dels jugadors ja havien guanyat el títol tres anys abans. Barcelona també acollí l’edició del 1964. Es jugà del 23 al 31 de maig al Palau Municipal d’Esports de Barcelona. Espanya derrotà Portugal en la final, i obtingué el quart títol de la història. Finalment, Reus fou seu de l’edició de l’any 1999. Es disputà al Pavelló Olímpic de Reus del 4 al 12 de juny. Hi participaren setze seleccions dividides en dos grups. Espanya, que acabà la primera fase invicta, derrotà Angola a quarts de final, guanyà Portugal en les semifinals i caigué a la final contra l’Argentina.
Jugadors de la selecció espanyola, guanyadors del Campionat del Món d’Hoquei sobre Patins del 1954
Reial Federació Espanyola de Patinatge